Uns dies al Baix Empordà

   Passar uns dies de vacances a la Costa Brava segueix sent una experiència fascinant. Especialment si es troba un lloc tranquil allunyat del turisme massiu. Encara hi ha molts racons per explorar i la zona no ha perdut el seu encant. Però també es inevitable detectar l’impacte de la pressió demogràfica causada pels milers de turistes i l’abandonament de l’agricultura en les zones més properes a la costa. Unes vacances que van acabar amb l’experiència dramàtica de l’incendi forestal declarat a El Pertús i que va cremar milers d’hectàrees. Des de Pals, a desenes de quilòmetres, van arribar el fum i les cendres just quan reflexionàvem sobre l’abandonament del bosc.

Les illes Medes i el Montgrí des del cim del Quermany Gros

* Dimarts, 17 de juliol del 2012

   Dies de descans de la Cost Brava. Hem anat a parar a un hotel prop de Pals. Es tracta d’una antiga masia rehabilitada a prop de la qual s’han construït un grup de setze habitacions adossades, com a petits bungalows. La característica més destacada del conjunt és que està en mig del bosc. Quan surts a la terrassa de l’habitació veus una mica de gespa i a trenta metres comença el bosc. De tant en tant apareix algun conill que es passeja per l’herba sense esverar-se massa si veu algun ésser humà. El silenci és absolut. Fins i tot se sent volar les mosques.

   Hem arribat cap al migdia. Ens han servit el dinar prop de la piscina. He pres una amanida d’endívies i un arròs negre, tot de molt bona qualitat. Per beure un vi blanc de la comarca, una mica afruitat.

   A la tarda hem caminat fins a Pals, a un quilòmetre de distància aproximadament. La carretera vorejada de pins feia més suportable la calor intensa en aquesta època de juliol.



El mirador Josep Pla

   A Pals hi ha poca vida, poca activitat comercial, poca gent al carrer. El vianants, majoritàriament turistes, es dirigeixen a El Pedró, la zona medieval situada a la part alta de la població. Les muralles, les cases, estan tan restaurades que ni en el moment de la seva construcció havien vist tal esplendor. Tot te un aire que recorda el Poble Espanyol de Barcelona, amb botigues per a turistes incloses. Malgrat tot val la pena la visita. A destacar la Torre de les Hores, l’únic edifici que resta de l’antic castell del segle IX, l’Església de Sant Pere i el mirador Josep Pla des d’on es contempla una impressionant vista que arriba fins al Montgrí, la desembocadura del Ter i les illes Medes.

* Dimecres, 18 de juliol del 2012

   Després d’esmorzar excursió al Quermany Gros. El turó te només 224 metres però el camí és tan costerut que sembla una empresa de més envergadura. La pujada, inicialment entre boscos, comença més suau. Després el camí es fa més pendent i, ara a ple sol, va rodejant la muntanya mentre puja. Les abundants pedres de totes mides no fan fàcil el recorregut. Però a mesura que es guanya alçada comença la recompensa: es pot contemplar el Baix Empordà a vista d’ocell i en totes direccions. A dalt de tot, com des d’una gran talaia, hi ha una magnífica vista de l’Estartit i les illes Medes, el castell de Montgrí i les localitats de més a l’interior. Més a prop es pot veure la masia forticada de Can Pou de Ses Garites i la urbanització dels Masos de Pals enfilada en un turó.

   El paper estratègic de la muntanya ve confirmat per la existència al cim d’una torre de vigilància forestal des de la qual es pot controlar gairebé tota la comarca.

   A la tarda anem en cotxe fins a Palafrugell, centre comercial amb molts establiments però a la vegada amb carrers que recorden l’ambient d’un poble petit. Ens aturem un moment a la seu de la Fundació Josep Pla i casa natal de l’escriptor. Després continuem el recorregut pel centre.

* Dijous, 19 de juliol del 2012

   Amb una bona dosi de voluntarisme ens embarquem en l’aventura d’arribar al mar travessant els boscos que, de manera continua, s’estenen des del casc urbà de Pals fins a la platja. Les guies parlen d’una hora i quinze minuts de recorregut, però deu ser a pas de pagès o d’excursionista amb molt bona forma. Nosaltres triguem gairebé dues hores.


La masia de Can Pou de Ses Garites

   Tot està molt ben senyalitzat. Unes petites banderes blanques i roges, pintades als arbres o a les roques, marquen el camí GR-92 en el tram que va de Pals a Begur. Quan arriba la bifurcació que porta a la platja els colors canvien a blanc i groc. Les petites banderes assenyalen el camí correcte i unes aspes més grans i en els mateixos colors indiquen per on no s’ha d’anar.

   Finalment es desemboca en les urbanitzacions que hi ha a la platja. Arribem bastant cansats. L’ombra dels arbres ha fet el camí més agradable. El so dels ocells i les cigales ens ha acompanyat durant tot el recorregut. Però és una distància massa llarga per a gent poc entrenada.

* Divendres, 20 de juliol del 2012

   El llibre escollit per a llegir en aquestes petites vacances a la Costa Brava és “A sang freda” de Truman Capote. Bé, més que lectura es tracta de relectura. La tercera per a ser exactes. La historia de la matança de la família Clutter, al poble de Holcomb (Kansas), per dos individus que acaben sent penjats, és sobradament coneguda. Però és la forma com Truman Capote descriu els llocs, els personatges, el fets, el que la fa molt interessant. És un gènere a cavall entre la literatura i el periodisme en que Truman Capote excel·leix.

   És al mateix temps una historia d’horror però que no sembla tan tremenda quan obres el diari cada matí i llegeixes que Espanya i Catalunya estan a punt de fer fallida, que el govern central aprofita la crisi per laminar les competències pactades a l’Estatut, etc. Aquesta si que és una veritable historia de terror que deixa empetitida la que va passar a Kansas el 1959.

* Dissabte, 21 de juliol del 2012


La cala d'Aiguablava

   Hem aprofitat el matí per a fer una excursió en cotxe a Aiguablava i Palamós. La platja i el parador d’Aiguablava estan gairebé igual que quan els vam veure per última vegada ara fa trenta anys, a començament dels vuitanta. Només la zona blava d’aparcament i un nou restaurant que se suma als establiments que hi havia a la platja son les úniques novetats. El parador, aparentment molt ple per l’època de l’any, no ha canviat gens. Unes bones vistes des d’un penya-segat que dona al mar i unes instal·lacions que tot just han estat repintades donen la sensació com si el temps s’hagués aturat.

   Palamós és una gran ciutat... a la vora del mar. Amb tot el que té de bo una ciutat però sense l’encant dels vells temps. Ideal per a un turisme d’apartament i platja sense gaires pretensions.

   És precisament això el que impacta en el que hem vist en els últims dies: que pràcticament tota la oferta turística segueix igual. Que son molt excepcionals les millores que es detecten. I que si no es posa remei la pendent cap a un turisme cada vegada de menys qualitat és inexorable.

   En les comunicacions si que hi ha una millora molt notable en relació a les que hi havia a començaments dels anys 80, majoritàriament radials a partir de l’autopista Barcelona-Girona. La carretera C-31, en molts trams una veritable autovia, fa de eix vertebrador del Baix Empordà i permet una comunicació ràpida i fluida entre les seves poblacions.


* Diumenge, 22 de juliol del 2012

   Dia dedicat a caminar i reflexionar. En en el recorregut pels boscos que hi ha entre Pals i el mar he constatat dues coses. La primera, el turisme rural és l’activitat quasi exclusiva de les masies que he vist, algunes molt cuidades, altres no tant. L’activitat agrícola és purament testimonial.

   La segona: els boscos estan molt abandonats. Plens de troncs i branques secs que són combustible ideal per a un llamp o un desaprensiu. Potser si invertíssim una part del que dediquem a extinció d’incendis a netejar el bosc els resultats serien millors. I ens estalviaríem alguns focs catastròfics.

   Mentre escrivia aquestes ratlles el cel s’ha anat cobrint. He sortit a fora de l’habitació i he vist un núvol gris i negre que semblava venir de lluny, cap al nord. El sol, cobert pel núvol, tenia un aspecte rogenc. Tot era molt estrany.

   En el Telenotícies Vespre han informat que cap a la una del migdia s’havia iniciat un gran incendi forestal al pas fronterer del Pertús. El foc, totalment fora de control, s’estenia a totes dues bandes de l’autopista en direcció a Figueres. La forta tramuntana feia impossible aturar-lo.

   A la nit l’aire era gairebé irrespirable. El fum dels arbres cremats havia arribat fins al Baix Empordà.

* Dilluns, 23 de juliol del 2012

   Quan ens hem aixecat a primera hora del matí les taules i les cadires a l’exterior estaven cobertes de cendra. Afortunadament el vent estava canviant de direcció i l’aire era més respirable.

   Hem pogut tornar a casa sense problemes però al migdia l’incendi seguia cremant. En el Telenotícies han explicat que la superfície calcinada arribava a les 13.000 hectàrees i que s’estenia cap al sud i l’oest. Quatre persones han mort. Dues per les cremades i altres dues en saltar al mar per fugir d’un foc més petit que es va declarar ahir a la tarda a Portbou.